Solsonès

El Solsonès, amb capital a Solsona, ha estat habitat des de l’època ibera i romana, amb assentaments a les valls del Cardener i altiplans de muntanya que aprofitaven per a l’agricultura i la ramaderia.

Durant l’edat mitjana, la ciutat de Solsona es va consolidar com a centre episcopal amb el Bisbat de Solsona i com a nucli mercantil, mentre pobles com Navès, Sant Llorenç de Morunys i Castellar de la Ribera es fortificaven amb castells i torres de defensa. L’economia combinava cereals, vinya i ramaderia extensiva, amb l’explotació de boscos i pastures.

A l’edat moderna, la comarca va especialitzar la seva agricultura i ramaderia, amb masies i molins sobre la riera de Lloberola, que facilitaven el comerç i mantenien l’organització social i patrimonial de la regió.