Castell de Farners

El Castell de Farners és una fortificació romànica del segle XI situada al terme municipal de Santa Coloma de Farners, al bell mig de les Guilleries, damunt un turó estratègic que domina visualment la vila i el territori de la plana de la Selva. La seva existència està documentada per primer cop l’any 1046, quan el vescomte Ramon Folc I de Cardona va jurar fidelitat al comte Ramon Berenguer I, fet que posa de manifest la seva rellevància dins l’organització feudal del moment. 

El castell va ser feu del vescomtat de Cardona i, inicialment, la castlania va recaure en la família Farners. Al llarg del segle XIII va passar a mans dels Vilademany, que en van mantenir el control durant generacions. En aquest període es van produir importants conflictes de jurisdicció entre la corona i el vescomtat de Cardona, especialment a finals del segle XIII, quan el rei Pere el Gran va reclamar la sobirania directa del castell. Aquest litigi senyorial es va allargar fins ben entrat el segle XIV. 

El castell també va tenir un paper destacat durant la guerra civil catalana del segle XV. L’any 1485 va ser ocupat pels remences en el marc de la seva revolta contra el rei Joan II, i posteriorment tornà a ser utilitzat pels pagesos exclosos dels beneficis de la Sentència Arbitral de Guadalupe. Amb el temps, la propietat va passar successivament als Vilademany, als comtes d’Aranda i, finalment, al duc d’Híjar. El seu darrer ús documentat es produeix al segle XVIII, quan va ser ocupat breument per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió

Després d’aquest període, el castell va entrar en una llarga etapa d’abandonament i degradació, fins que a inicis dels anys noranta del segle XX s’hi van dur a terme excavacions arqueològiques i treballs de restauració que han permès recuperar-ne una part significativa i fer-lo visitable. 

Arquitectònicament, el castell respon al model típic dels segles XI i XII. Presenta una planta trapezial irregular d’uns 200 m², envoltada per murs gruixuts i emmerletats. Destaca la torre sobirana de planta circular, amb un diàmetre considerable i una alçada d’uns 12 metres, amb la porta d’accés situada a 7 metres del terra com a element defensiu. El recinte conserva també una porta principal orientada a ponent, protegida per un petit reducte amb espitlleres, així com una segona obertura al costat nord que comunica amb el Turó del Vent, on hi havia altres elements defensius del conjunt. 

Als peus del turó s’estén una esplanada on s’aixeca l’ermita de la Mare de Déu de Farners, d’origen medieval i reconstruïda al segle XVIII, que constitueix el punt d’inici de l’itinerari d’accés al castell. Actualment, la visita permet recórrer el recinte, pujar a la torre, caminar pel pas de ronda i gaudir d’unes vistes privilegiades sobre Santa Coloma de Farners, la plana de la Selva i les muntanyes de les Guilleries.

El Castell de Farners és un dels castells més ben conservats de la comarca de la Selva.

El castell conserva els murs en pràctiment la seva totalitat, tot i que part d’ells han estat reconstruits. Les estances resten perdudes i només s’en poden observar els fonaments, però la torre d’homenatge segueix en peu i ofereix unes excelents vistes als dominis del castell.

A més del castell, en aquesta localizació també hi trobem restes de tot el recinte fortificat que lenvoltava. L’Ermita de la Mare de Déu de Farners situada al peu del recinte és també visita obligada.

La visita al jaciment és lliure.

La visita al Castell de Farners és de relativa baixa dificultat. L’accès al conjunt patrimonial es pot fer amb cotxe, on hi ha un aparcament a tocar de l’Ermita de la Mare de Déu de Farners.

L’accés per a persones amb mobilitat al castell no és possible, ja que el camí de pujada cap al castell no está acondicionat.

Tot i que el castell roman al cim del turó, la pujada és relativament suau i no requereix de preparació prèvia.

La visita és lliure i gratuïta.

Si vols aprofundir en la història del castell de Santa Coloma de Farners i el seu context feudal, aquí tens alguns recursos d’interès.