Castell de Mataplana

Història

El Castell de Mataplana és un castell medieval situat al municipi de Gombrèn, al Ripollès. El conjunt arqueològic inclou les restes d’un castell dels segles XII i XIII, un barri fora de les muralles i la capella romànica de Sant Joan de Mataplana. Aquest emplaçament combina funció defensiva, residencial i religiosa, i constitueix un testimoni excepcional de l’arquitectura i la societat feudal del Ripollès.

El castell s’alça a la Vall de l’Espluga, aprofitant un turó natural a la riba esquerra del torrent, que permetia vigilar el camí que conduïa des de Gombrèn fins a Castellar de n’Hug. Cap a la primera meitat del segle XI s’hi construí una torre circular de pedra ben escairada, d’uns sis metres de diàmetre i probablement nou d’alçada, que feia les funcions de vigilància i defensa. Al seu costat es bastí una petita capella o aula, i tot el conjunt estava encerclat per un mur de fusta o pedra que delimitava el recinte primitiu.

Els segles XII i XIII van veure l’erecció del segon castell, de planta més complexa i consolidada. La peça central era la gran torre rectangular del costat oest, de 16,5 per 4,35 metres, amb dues plantes superposades i volta de canó a la planta baixa. La torre, amb la porta adovellada orientada a l’est, estava coberta inicialment amb llosetes de pedra i més tard amb teula àrab. Als extrems nord i sud s’adossaren murs de 1,40 metres de gruix que tancaven un pati de 28 per 19 metres. L’espai interior s’anà completant amb edificacions auxiliars: una quadra amb volta de canó, una sala decorada amb sanefes d’escut al tremp, un magatzem i, més tard, una escala de pedra que comunicava la planta baixa amb la planta noble.

A l’exterior del recinte s’aixecà la capella de Sant Joan de Mataplana, d’una sola nau trapezoïdal amb absis semicircular i porta de mig punt a ponent, rematada amb campanaret d’espadanya. L’església, datada entre finals del segle XII i principis del XIII, conserva fragments pictòrics i dues taules que actualment es custodien al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta capella va continuar sent lloc de culte per als habitants dels masos propers fins a èpoques modernes.

Històricament, el castell fou residència del llinatge Mataplana, vinculat als comtes de Cerdanya i, més tard, als vescomtes de Berguedà. Durant el segle XII i finals del XIII, el castell va esdevenir un centre de trobades de dames, cavallers i trobadors, com descriu Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia. El 1246, Jaume I va vendre el domini alodial a Galceran d’Urg, i cap al 1320 els senyors de Mataplana abandonaren definitivament la residència, traslladant-se a la Pobla de Lillet. Al voltant del castell es formà també un barri fora dels murs amb una desena de cases, incloent-hi tallers com el d’un ferrer.

Els amants de la llegenda del Comte Arnau trobaran en aquest lloc tot un món de misteri i història. Malgrat que avui només en queden les ruïnes restaurades, el paisatge verge que l’envolta permet recrear l’escena i imaginar-se la noble mansió fortificada, símbol del poder senyorial medieval.

Els treballs d’excavació van començar l’any 1986 a iniciativa del propietari dels terrenys, el doctor ripollès Eudald Maideu, sota la direcció del catedràtic Manel Riu, gran estudiós del castell i de la nissaga familiar. Inicialment es creia que el castell es trobava a uns 200 metres de distància, al segle XVI, on després s’aixecà el Casal de Mataplana. No obstant això, els arqueòlegs descobriren que l’autèntic castell estava colgat sota més de cinc metres de terra al turó de la Vall de l’Espluga, convertint-lo en l’únic exemple ben conegut del segon romànic a Catalunya.

El castell no era només una fortalesa defensiva, sinó també un lloc cortesà i de trobades socials. Durant les excavacions s’hi van trobar daus, peces d’escacs, monedes i altres objectes, que suggereixen que al Castell del Comte Arnau s’hi duia una vida activa i alegre, dedicada a l’Amor Cortès i la cultura dels trobadors.

El complex del castell, de planta rectangular i uns 550 m², està format per la gran torre i dues construccions adjacents amb dependències interiors i un pati central allargat que encara es conserva. S’hi poden veure les parets de la planta baixa, la muralla, l’escala que pujava a la planta noble i fins i tot un petit espai que podria correspondre a un antic armari encastat, vinculat a la llegenda del Comte Arnau.

A quatre passes del castell es conserva perfectament la capella de Sant Joan de Mata, restaurada el 1969, amb una sola nau rectangular, absis semicircular i campanar d’espadanya. Finalment, el barri extramurs situat al sud del castell, que es creu que perdurà fins a la segona meitat del segle XIV, constava d’unes deu cases d’una sola planta amb patis i hortes, entre elles la casa del ferrer, documentant així la vida quotidiana al voltant de la fortalesa.

Model 3D

Per Saber-ne Més

Si vols aprofundir en la història del Castell de Mataplana i el seu context feudal, aquí tens alguns recursos d’interès.

• Turisme del Ripollès