Moianès

El Moianès, amb capital a Moià, va ser habitat des de l’època ibera i romana, amb assentaments agrícoles i ramaders en altiplans i valls interiors.

Durant l’edat medieval, els nuclis es van organitzar al voltant de castells i esglésies, amb mercats locals i activitat agrícola centrada en cereals, vinya i ramaderia bovina i ovina, a més de la fusta com a recurs econòmic.

L’artesania i els intercanvis amb les comarques veïnes complementaven l’economia local. A l’edat moderna, la comarca va consolidar els conreus de cereals i vinya.