Garraf

El Garraf, amb capital a Vilanova i la Geltrú, va ser habitat des de l’època ibera i romana, aprofitant la proximitat al litoral i els petits torrents per a assentaments agrícoles i ramaders.

Durant l’edat medieval, els nuclis es van fortificar amb torres i castells menors, mentre els pobles desenvolupaven agricultura de vinya i cereals, oliveres i horta, combinada amb pesca costanera i comerç marítim a través dels ports locals.

A l’edat moderna, la comarca va especialitzar-se en viticultura d’exportació, conreu d’oliveres, pesca i salines.