Ciutadella de Barcelona
Història
La construcció de la Ciutadella de Barcelona s’emmarca en el context de la Guerra de Successió (1701–1714), un conflicte originat arran de la mort sense descendència de Carles II i que va enfrontar les principals potències europees. Catalunya, després d’un suport inicial a Felip de Borbó, va passar a donar suport a Carles d’Àustria, fet que la va deixar aïllada un cop aquest darrer va abandonar la contesa. El setge de Barcelona de 1713–1714 va culminar amb la derrota catalana l’11 de setembre de 1714 i la supressió immediata de les institucions pròpies de govern de la ciutat.
Després de la victòria borbònica, es va impulsar una profunda reforma del sistema defensiu de Barcelona amb l’objectiu tant de reforçar la defensa exterior com de garantir el control militar de la població. L’enginyer Joris Prosper Van Verboom va projectar una reordenació global de les fortificacions, que incloïa la millora del castell de Montjuïc, el reforç de les Drassanes com a caserna i la construcció de nous forts exteriors. L’element central d’aquest projecte va ser la construcció d’una gran fortalesa pentagonal: la Ciutadella, concebuda explícitament per dominar militarment la ciutat.
Per fer possible la seva construcció i l’esplanada defensiva que l’envoltava, es va enderrocar una part significativa del barri de la Ribera, amb la destrucció de desenes de carrers i més d’un miler d’habitatges, i el desallotjament forçós de milers de persones sense indemnització. Les obres, iniciades el 1716, van finalitzar el 1725, donant lloc a una fortalesa de grans dimensions, equiparable als principals complexos militars europeus del moment, tant per extensió com per potència defensiva.
A l’interior de la Ciutadella s’hi van ubicar edificis militars clau, com l’arsenal, el palau del governador i diverses casernes, així com una presó instal·lada a l’antiga torre del convent de Santa Clara. Al llarg del segle XVIII i inicis del XIX, el conjunt va ser objecte de noves reformes i millores urbanístiques a l’entorn immediat, com la creació de passeigs i jardins.
Amb el pas del temps, la Ciutadella es va convertir en un símbol del poder repressiu de l’Estat borbònic. Va ser escenari d’empresonaments, execucions i episodis de violència política, especialment durant l’ocupació napoleònica, el regnat absolutista de Ferran VII i els conflictes del segle XIX. Aquesta càrrega simbòlica va marcar profundament la percepció de la fortalesa en la memòria col·lectiva de la ciutat.
Actualment, de l’antiga Ciutadella de Barcelona només se’n conserven tres dels edificis que formaven part de la fortalesa militar construïda després de 1714: el palau del governador, la capella castrense i l’arsenal, que avui és la seu del Parlament de Catalunya.
L’antic recinte fortificat de la Ciutadella va ser enderrocat a finals del segle XIX per ampliar l’espai urbà i construir el que avui són els Jardins del Parc de la Ciutadella, un dels parcs més importants i visitats de Barcelona. Al parc s’hi poden trobar diferents monuments i elements que recorden tant l’antiga fortalesa com l’evolució històrica del lloc, inclosa la proximitat de l’antic pati d’armes on s’alçaven les defenses originals. Aquest espai verd i cultural és de lliure accés i gratuït, i combina l’herència històrica amb zones d’oci, art i natura, fet que el fa una visita molt recomanable per a residents i turistes..
Acés amb cotxe: Si
Dificultat del recorregut: Fàcil
Accès amb movilitat reduïda: Si
Preu: Gratuït
L’accés al conjunt de l’antiga Ciutadella de Barcelona és l’actual parc de la ciutadella. Hi ha aparcaments relativament propers al parc, tot i que l’acces directament en cotxe està restringit.
Les persones amb movilitat reduïda trobaran que tot el recinte disposa de facilitats per al seu ús.
La visita és lliure i gratuïta.
Model 3D
Per Saber-ne Més
Si vols aprofundir en la història de la Ciutadella de Barcelona i el seu paper en la represió borbònica a Catalunya, aquí tens alguns recursos d’interès.