Fortalesa dels Vilars d’Arbeca

Història

La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca constitueix un conjunt arqueològic excepcional i únic en el panorama de la Primera Edat del Ferro i la cultura ibèrica a Catalunya i a Europa. El jaciment està situat en una zona de plana, a uns 4 quilòmetres de l’actual nucli d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues, prop del barranc de l’Aixaragall i sobre terres al·luvials d’elevada qualitat agrícola. La seva cronologia s’estén aproximadament entre el 775 aC i el 325 aC, fet que suposa prop de quatre segles d’ocupació continuada. El seu valor històric i arqueològic va motivar la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1998.

La decisió d’aixecar la fortalesa en plena plana, renunciant als turons habitualment utilitzats per a la defensa, respon a una planificació molt meditada. Tot i assumir un major esforç constructiu —amb l’aprovisionament de pedra a més de dos quilòmetres de distància—, l’emplaçament permetia controlar els recursos hídrics, les terres de conreu i les principals vies naturals de comunicació. Aquesta elecció, lluny de ser un signe de vulnerabilitat, reforçava el caràcter simbòlic i polític de la fortalesa, probablement concebuda també com una manifestació de poder i d’estatus.

La planta del recinte fortificat presenta una forma ovalada, definida per dues circumferències secants, amb una superfície habitable d’uns 2.200 m². L’espai interior, que es mantingué notablement estable al llarg del temps, s’organitza al voltant d’una plaça central presidida per una monumental cisterna-pou folrada de pedra, que garantia l’accés a l’aigua fins i tot en cas de setge. La xarxa viària és senzilla i funcional, articulada per un carrer principal paral·lel a la muralla, al voltant del qual es disposen els habitatges, tant recolzats contra el mur defensiu com entre el carrer i la plaça central. La fortalesa acollia una comunitat d’entre 150 i 175 persones, sotmesa a l’autoritat d’un cabdill amb funcions militars, religioses i polítiques.

El sistema defensiu dels Vilars és el seu tret més singular i un dels més complexos de l’Europa protohistòrica. El recinte està envoltat per una potent muralla d’uns 173 metres de longitud i fins a 5 metres de gruix, reforçada per dotze torres. Davant la muralla s’estenia un camp frisó de pedres clavades, destinat a dificultar l’aproximació de l’enemic a peu o a cavall, i un doble fossat que podia assolir fins a 13 metres d’amplada i 4 metres de profunditat. Aquest conjunt convertia la fortalesa en un espai pràcticament inexpugnable. Els accessos eren escassos i fortament controlats: una torre-porta a l’est, una poterna a l’oest i, en fases posteriors, una tercera porta al nord, protegida per torres disposades estratègicament per allargar i dificultar el recorregut d’entrada.

Des del punt de vista econòmic, els habitants dels Vilars aprofitaven intensament els recursos del seu entorn. L’agricultura cerealística de secà —amb el conreu d’ordi, blat comú, blat dur i altres cereals— constituïa la base de la subsistència, complementada amb llegums, vinya i figuera. La producció de farina tenia un paper central, com demostra l’ús continuat de molins de vaivé i, ja a inicis del segle V aC, l’aparició dels primers molins rotatoris coneguts a Europa. La ramaderia era diversificada, amb ovelles, cabres, bòvids i porcs, així com la presència del cavall, amb un valor ritual destacat, mentre que la caça tenia un paper secundari però simbòlic.

La fortalesa no presenta indicis de destrucció violenta ni de setge. Cap al segle IV aC, el lloc fou abandonat de manera sobtada i definitiva, probablement perquè ja no responia a les noves necessitats socials i econòmiques de la població, immersa en el procés d’iberització que donaria lloc al poble ilergeta. Posteriorment, en època romana, les pedres del recinte van ser reutilitzades en noves construccions a l’entorn.

Avui, la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca és un jaciment visitable i un referent fonamental per a l’estudi del món ibèric, on la conservació de les estructures permet comprendre amb claredat l’organització, la vida quotidiana i l’excepcional sistema defensiu d’un assentament únic a la Península.

Model 3D

Per Saber-ne Més

Si vols aprofundir en la història del la Fortalesa dels Vilars dArbeca i la seva història fascinant, aquí tens alguns recursos d’interès.

• Visita Guiada – Oficina de Turisme d’Arbeca
• Documentació – Universitat de Lleida