Castell de Burriac

Història

El Castell de Burriac, també conegut com a Castell de Sant Vicenç, s’alça al cim de la muntanya de Burriac, a uns 400 metres sobre el nivell del mar, dins el terme municipal de Cabrera de Mar. La seva posició estratègica sobre els contraforts de la Serralada Litoral permet un domini visual de gran part de la costa i de la plana del Maresme, des de Vilassar fins a Caldes d’Estrac, així com del pas de les vies terrestres principals, fet que el converteix en un punt clau de control del territori des de l’antiguitat. 

Els orígens del lloc es remunten a l’època ibèrica, quan la muntanya ja estava poblada i servia de talaia defensiva. Durant el segle II aC, en època romana, l’emplaçament es transformà en un petit fortí o castrum per vigilar la Via Sèrgia i controlar el poblat d’Iluro a la falda del turó. D’aquest període es conserven restes de la cisterna romana i fragments d’estructures i paviment d’opus signinum reutilitzats en construccions posteriors, així com material ceràmic i figures ofrenades procedents del Mediterrani Oriental. 

La primera referència documental del castell és del 1017, quan Berenguer Ramon I rep el castell de la seva mare, la comtessa Ermessenda. Entre els segles XII i XIII s’edifiquen la torre de l’homenatge, la capella de Sant Vicenç i els magatzems, establint-se el recinte sobirà i jussà que configuraria posteriorment l’estructura del castell. Inicialment propietat del llinatge Santvicenç, va passar a la família Desbosc i, més tard, al baró Pere Joan Ferrer i des Torrent durant el segle XV, qui amplià el recinte sobirà, afegí sales nobiliàries, magatzems, quadres i un cinturó de muralles, donant-li la configuració gairebé definitiva que ha arribat fins als nostres dies. 

Arquitectònicament, el castell s’adapta al terreny escarpat amb un recinte murat de planta irregular. La part jussà inclou un bastió, la porta principal i un pati destinat a magatzems i bestiar. La part sobirana, dominada per la torre de l’homenatge, conté la capella de Sant Vicenç i sales nobles distribuïdes al voltant d’un espai central, així com la cisterna romana reutilitzada. La torre de l’homenatge, de planta circular amb murs d’1,25 metres de gruix i uns 15 metres d’alçada, tenia l’accés a tres metres del terra i comunicava amb la planta superior mitjançant escala llevadissa o pont de balança. La capella de Sant Vicenç, situada al clos sobirà, conserva restes de voltes i parets que daten del segle XII. 

Les excavacions i intervencions realitzades entre 1993 i 1994 van permetre establir tres fases constructives: una d’època romana (segles II-I aC), amb la cisterna i les restes del fortí; una d’alt medieval (segles XI-XIV), corresponent al recinte sobirà i part del baluard nord; i una baixa medieval (segles XV-XVI), atribuïda a les reformes de Pere Joan Ferrer al recinte jussà. 

El castell va deixar d’utilitzar-se definitivament cap al segle XVIII, i actualment és un jaciment visitable i objecte de conservació, que conserva testimonis de les diverses etapes constructives i la continuïtat d’un emplaçament estratègic ocupat des de l’antiguitat fins a l’edat moderna.

Model 3D

Per Saber-ne Més

Si vols aprofundir en la història del Castell de Burriac i el seu context medieval, aquí tens alguns recursos d’interès.

• Patrimoni de Cabrera – Castell de Farners
• Reconstrucció virtual de Josep Maria Rovira Juan a Youtube