Ripollès

El Ripollès, amb capital a Ripoll, va ser habitat des de l’antiguitat, amb presència ibera i romana als passos naturals que connectaven la plana amb els Pirineus.

Durant l’edat mitjana, la comarca es va convertir en un nucli cabdal de la Catalunya Vella, amb el monestir de Santa Maria de Ripoll com a centre espiritual i cultural, i amb una xarxa de castells i parròquies que organitzaven el territori. L’economia combinava ramaderia de muntanya, conreus de cereals i horta a les valls, i una incipient activitat metal·lúrgica i tèxtil que aprofitava l’aigua dels rius.

A l’edat moderna, la comarca va consolidar la seva tradició en fargues i producció de ferro, juntament amb la ramaderia i l’agricultura, fet que li va donar un paper destacat dins l’economia pirinenca i preludi del seu futur desenvolupament industrial.